ART I CULTURA A AL-ÀNDALUS

En primer lloc buscar imatges de la mesquita de Còrdova (interior i exterior), l'arc de ferradura, la superposició d'arcs, les voltes califals, la portada de la mesquita, un arrabà i galeries d'arcs cecs.

INTERIOR

 INTERIOR PLE DE COLUMNES. EL COLOR DELS ARCS DE FERRADURA

EXTERIOR DE LA MEZQUITA DE CORDOVA

ARC DE FERRADURA. FORMA SEMICIRCULAR PERÒ AMB BRAÇOS.AMB DOVELLES DE COLORR.

SUPERPOSICÓ D'ARC. UN ARC DE FERRADURA SOBRE UN ALTRE PERÒ SENSE BRAÇOS. PER A ELEVAR EL SOSTRE.



VOLTA CALIFAL. RICA DECORACIÓ. TESEL.ES DAURADES I BLAVES. LA SEVA FORMA ENS RECORDA ALS GALLONS DE LA TARONJA.

PORTALA DE LA MESQUITA DE CÒRDOVA. OCULTA LA RIQUESA INTERIOR.

A continuació heu de descriure les parts d'una mesquita observant la planta de la mesquita de Córdova. A més buscar informació sobre la seva història.

LA MESQUITA :

Tambe te moltes portes discretes tant en el haram com en el Sahn.

ALQUIBLA:   Mur principal orientat cap a la meca ( Espanya , Est)

MINRHAB: xicoteta cambra o ninxol , en mig L'alquibla, guarda l'alcorà.

HARAM: gran sala d'oracio , dividida en naus , te moltes columnes i arcs de ferradura.

MECSURA: nau central molt luxosa i reservada per als poderosos , ja que te molts mosaics i la volta califal.

SAHN: Gran esplanada ( Pati) dins hi ha fonts , arbres etc... Predominen els Tarongers i les llimeres , ja que son aromatics.

SAJILS: Quioscos amb fonts per a les ablucions , ( rentar-se abans de orar) Com un ritual.

EL MINARET: Torre per a cridar a la oracio ( Muetzi) % voltes al dia.

HISTORIA DE LA MESQUITA DE CORDOVA:

1.- Esglesia de Sant Vicent convertida en mesquita en el segle VIII , No mira a la meca , la quibla , rebel·lio contra els abassides.

2.- Ampliació en l'emirat independent OMEIES

3.- Ampliacio Epoca Califal , S IX , Gran pati ( TARONGERS)

4.- S.X Els califes son debils , un general ( CABDILL) , ALMANSOR mana i AMPLIA tot cap al OEST ja que al nord i sud no pot , perque te el riu i la ciutat. I es queda el QUIBLA , MECSURA I EL MINARET descentrat.

FInalment al S XII els cristians construeixen una catedral al mig per a demostrar que ara manen ells. ODI A ALMANSOR.

LA SOCIETAT I LA VIDA QUOTIDIANA

En aquest punt heu de contruir els diferents aspectes que formaven part de la societat de l'Al-àndalus.

La diversitat social, religiosa i ètnica.

Aristocràcia àrab. (imatges i informació)
No paguen impostos. Tenien els llocs més importants, és a dir, l'exèrcit i també eren funcionaris. Latifundis, manaven sobre els grans camps.


BERBERS: són els pobles que ocupen el territori comprès entre l’oest d’Egipte fins la corba del
riu Níger. Són els habitants de l’Àfrica Nord-Occidental amb una llengua i cultura pròpies, diferents
de l’àrab.

Els hispanovisigodes.
Dos grups, Muladis i Mossàrabs.
Muladis: Hispà convertit a l'Islam i parlaran àrab. Llauradors, artesà. Es convertien per a no pagar àrab.
Mossàrabs: Hispans cristià que viu com els àrabs, llengua àrab, costum. Són pobres paguen molts impostos.


Indumentària a l'Al-andalus (imatges i informació). Teixits, prendes, calçat.

 ARISTOCRÀCIA
Hòmens: Els nobles portaven túnica i turbant. En hiver portaven jaquetes de pell de corder.
Dones: Les nobles portaven una túnica, que podia tindre escot, que eren amplies i llargues de coto i llí. De calçat portaven babuches i sandàlies. Anaven cobertes amb vel, soles els ulls a l'aire. Amb brodats de fil d'or.


L'educació a l'Al-andalus


EN LA MESQUITA
Gira al voltant de l'alcora.
Els xiquets i xiquetes l'an de dependre
Educacio elemental fins els 12 i 11. Oral.


Educacio superior reservada als aristocrates.
Matematiques , filosofia , medicina , ciencies i geeografia.

2. COVERN I ECONOMIA D'AL-ÀNDALUS

EMIR

-Era nomenat pel califa de Damasc , Governador.
-Poder politic , governa , impostos , justicia.
-Abd- Al - Ranhman I

CALIFA


-Apart de poder politic tambe religios
- Abd - Al - Ranhman I , HISAM , Cordova.
-Els ajuden funcionaris - Primer ministre ( VISIR) , Ministres ( DIWANS)


VALÍ

El valí era el governador d'una província o de part d'ella. Tenia poder sobre l'exèrcit i cobrava impostos (més elevats per als mossàrabs i jueus).

CADÍ

És un governant jutge dels territoris musulmans, que reparteix les resolucions judicials en acord amb la llei religiosaislàmica. El cadí es basava en l'aplicació de l'Alcorà.



CORA

Les cores són provincies. Era una de les demarcacions territorials en què estava dividida al-Àndalus,  l'antigapenínsula ibèrica islàmica, durant l'emirat i el califat de Còrdova.



EXÈRCIT ISLÀMIC




AGRICULTURA A AL-ÀNDALUS

SECA - triologia mediterrania ( oliva , vinya i cereal)
REGADIU- Preductes d'horta ( canya de sucre , arros , safra , morera i citrics.
INSFRAESTRUCTURES - sequies , canals , envasaments i asuds.









RAMADERIA A AL-ÀNDALUS

Menor paper econòmic tindria la ramaderia, destaca la seva importància en l'alimentació, el transport i menor en les tasques agrícoles. La cria de bestiar era també una pràctica comuna, en particular de bestiar boví i caprí. Així mateix, els conills i les gallines eren molt apreciats en l'alimentació.

ARTESANIA A AL-ÀNDALUS

-Ciutat
- Teixit ( Luxe) , coto , lli , seda , brocat ( Fil d'or)
-Cuir , fusta , ivori ( Marfil) i orfebreria. ( Objectes de metall) 


EL COMERÇ A AL-ÀNDALUS

              AL n - Europa = Esclaus blancs, armes , fusta.               
Punt estrategic -  AL - Andalus
             Al s - Europa = Esclaus negres , or , ivori i especies.

                            

1. AL-ÀNDALUS. TEMPS I ESPAI. Primera etapa (711-1031)

 La conquesta de la Península per part dels musulmans (711-756)

- Tariq amb berebers ( Nord-Africa) poca resistencia.
-Conversio masiva dels hispans , MULADIS.
-Dependent , L'emir esta controlat pels OMEIES de Damasc , CORA.

L'Emirat independent (756-929)



-Aplega l'ultim Omeia Abd- Al rahman es enomenat Emir.
-Es deslliga del abassides i escull com a Capital cordova.
- Els cristians anaven fins al riu Duero
-Els francs creen la marca hispanica ( Zona fortificada) , comtats catalans.

El Califat de Còrdova (929-1031)

- Abd - al rahman III, asumeix el poder politic i religios. CALIFA
-Cordova , gran centre economic i cultural mes gran D'Europa.
-Els califes , Hisam III , debils donen el poder als generals. ALMANSOR. ( arrasa Barcelona i Santiago de Compostela)
-Mor ALMANSOR , els califes no poden controlar el regne , que es divideix en xicotetes regnes de TAIFES.

Busca imatges i comenta:

La conquesta musulmana de la península 711





En el mapa es representa la peninsula Iberica , es veu el mar mediterrani i el ocea atlantinc , en el mapa podem observar els fluxos rojos que senyalen les diverses rutes de les expedicions de conquista. Amb dos tipo creus es representa la batalla mes important , la principal es a dir la de Guadalete al 711.






El califat de Còrdova al segle X




Com ja se veu al mapa podem observar el Califat de cordova fins a Almansor en el segle X.
Com molt be se indica a la llegenda del mapa , hi podem veure les terres califals que es el espai ocupat pel color vert , despres amb una ratlla negra trobem la frontera del califat. La resta que queda , son zones despoblades  i territoris cristians , conquistes i repoblacions.

TEMA 4 LA PENINSULA IBERICA ENTRE ELS SEGLES VIII I XI.

INTRODUCCIÓ

L'HAMMAM, LA CULTURA DE L'AIGUA

A al-Àndalus, el territori peninsular ocupat pels musulmans a partir del 711, l'aigua era objecte d'una veneració que es remuntava a les tradicions dels nómades que viatjaven pel desert a la recerca d'un oasi. La religió musulmana va integrar als seus ritus l'obligació religiosa de llavar-se abans d'orar a la mesquita. Per això, fins i tot a les cases més modestes hi havia aiguamans per a poder llavar-se.
No obstant això, el millor exponent del gust andalusí per la neteja van ser els hammam o banys públics, que havia a totes les ciutats. Els utilitzaven tant els pobres com els rics _ i a més de servir per a la higiene, també servien per a relaxar-se, divertir-se i xarrar; és a dir, eren centres de la vida social.
Els hammam eren una herència de les antigues termes romanes, encara que amb una estructura i decoració diferents. Es componien d'una entrada al vistíbul, on s'ubicava la taquilla, el vestidor i les latrines; i tres sales; una freda, una altra temperada, generalment més àmplia i amb una pica central, i una altra calenta. Els ostres eren voltats, i s'hi obrien buits o lluernes amb forma d'estrela coberts amb vidres de colors.

Respon

1.Amb ajuda del text i d'un diccionari, precisa el significat dels termes; al-Àndalus, aiguamans i hammam.

A al-Àndalus, el territori peninsular ocupat pels musulmans a partir del 711. Nom que dominaven els musulmans a la part de la peninsula que controlaren entre 711 i 1492. SS VII i IX. Capital Cordova.

El aiguamans  En realitat consta de dos objectes: un pitxer amb aigua i una safa on l'aigua és arreplegada. Estava en totes les cases i s'usava per a rentarse les mans avans de orar ( Fer ablucions).

hammam Son uns banys publics , és una modalitat de bany de vapor que inclou netejar el cos i relaxar-se. Han tingut un important paper com a punt de reunió social, ritual d'higiene i com a elements arquitectònics. Les dones entraven per la vesprada i els homens pel mati i la nit. Anaven rics i pobres , es a dir tot els ciutadans.


2.Recorda el que saps i explica el significat de la frase eren una herència de les antigues termes romanes.

Si que es pareixen ja que tene el mateix us. Curiosament la terma d'origen romà és molt semblant als bany turc ja que tots dos funcionen amb calor humida, però les termes funcionen sense vapor. En plural tant els 'banys' àrabs com els romans s'entenen com el circuit d'aigües complet, no s'han de confondre. 

3.Busca una imatge d'un hammam i fes-ne una descripció.





                     







Es componien d'una entrada al vistíbul, on s'ubicava la taquilla, el vestidor i les latrines; i tres sales; una freda, una altra temperada, generalment més àmplia i amb una pica central, i una altra calenta. Els ostres eren voltats, i s'hi obrien buits o lluernes amb forma d'estrela coberts amb vidres de colors.
 

ROMANIC

  Art propi de l'edat mitjana , epoca feudal S. XI i XII, primer estil panaeuropeu , des de França aplega a Espanya , Anglaterra o Alemanya.

 MATERIALS: Pedra tallada , carreu , poca fusta.

TECNICA: SUPORT-  Mur de carreu , columnes , pilars i arcs de mig punt. SUPORTAT- Volta de canó, quan es creuen volta d'aresta.

  

PLANTA D'UN MONESTIR


ALÇAT D'UN MONESTIR




MONESTIR

Escomensava amb la Esglesia , que era la part per a fer la misa i orar. Seguia amb el claustre que era el lloc per a pasejar o orar , era un porticat . La sala Capitular era aon es reunien tots els monjos . Al costat de El claustre i la sala Capitular , estaba el Refectori , era el menjador del monestir. Baix estaven Les Cuines , tambe estaba la bublioteca i la hostageria , que era la sala aon se hospedaven els huespeds. Aquest pati era el secundari , que es dia Atri.


 PLANTA I PARTS D'UNA ESGLÉSIA



Aci tenim una esglesia en planta de creu llatina. Les esglesies soles ser molt fosques , ja que hi ha moltes poques finestres.

Principalment escomensem per la part me important i sagrat de la esglesia que s'anomena CAPÇAL al voltat d'aquest es troben les CAPELLES , aon es guarden els sants. En el capçal tambe es troba la CRIPTA que te un fos , aon soterren als nobles mes importants. Acontinuacio es troba el TRANSEPTE que son les  naus que creuen la nau horizontalment , al mig d'aquest , estroba el CREUER ,  la torre amb finestres pa que entre llum. . Seguint cap abaix esta la nau central i les naus laterals. Finalment esta la PORTALADA , que al costat te dos campanars.


 PORTALADA




La portalada era la part mes visible de una Esglesia. Era la entrada , per aon tots passaven " Evangelis de Pedra" . Ensenyaven als fidels les histories de la Biblia ( Imatgens)
 Les seues parts eren:
 Dalt de tot els Arcs de mig punt , Dits arquivoltes, despres estaba el timpa , aon van els relleus , les imatgens. El llinda , Que era la biga de pedra que serveix per a aguantar el timpa. Baix de tot al mig de les dues portes , estaba el mainell , en castella : rompe luz.. Als dos costats estaben eles jambes que tambe eres murs de pedra , i finalment estaben els muntans que era lo que seguia en vertical dels Arquivoltes.

PANTOCRÀTOR

 
Es un tema artistic , recurent romanic. Se pinta en els murs de les esglesies i se exculpix en el timpa de les portalades. No es molt realista es simbolica ( No es real pero coneixem el significat ). Es una representacio de Deu, es veu a Deu representat en un moment concret , en el de la Epocalipsis. Deu en magestat ( Com un rei) .Esta sentat en un tro , i te la cara de manera severa , la ma com amenaçadora. En la pintura hi han simbolismes , Un que posa " Jo soc la llum del mon" i el altre dues lletres gregues " Alfa i Homega" . Alrededor estan els 4 evangelistes. Que representen la vida de Deu.

5. SENYORS, CLEROS I LLAURADORS.

ElS SENYORS~ 

              ALTA: comte , terres                                    PATGE: servien a la cort.
TIPOS :                                                  OCUPACIO:   ESCUDERS: Adolescent ajuda al cavaller
             BAIXA: cavallers , lluita.                            CAVALLER: 21 ANYS - armes - cavall

            
                CASARSE                                      CASTELL
DONA:                         -  TANCADA    -                                  
                MONJA                                         CONVENT

  ALIMENTACIO: carn de caça , fruita , sucre ( dolços) , i de beure vi i cerveza.

VESTIMENTA: coto , seda i lli.



EL CLERO-

TIPOS:

Regular:  Monjo , monestir

Secular; retor , parroquia.


OCUPACIO:

Politica = influents ja que esllcoronaven al rei ," pau de fe" pasqua i nadal.

Economia= Delme , feus almoines i peregrinatge.

Cultura= Mantenir viva la cultura classica , grans biblioteques.


ALIMENTACIO:  Carn , peix i verdura . De beure vi i cervesa.



VESTIMENTA: Llana




LLAURADORS-

TIPOS:

Serfs : Lligats al feu

Villans: Lliures

OCUPACIO:

TREBALLAR - De sol a sol , molt dur , Eines i tecniques ( Simples/ Rudimentaries)
Pagaven Delma , la renda al senyor per a viure al feu , i servien al senyor.

DONA:

Treball a la llar i al camp , Servia al castell

ALIMENTACIO:

Vegetarians ( Verdura i Cereals) De beure , vi i cervesa.

VESTIMENTA:

Llana





                                                                                       

4. SOCIETAT

Ací teniu la piràmide social del feudalisme. Comenteu'la

Primer estaven situats els priVILEGIATS-NOBLES que eren els bellatores, ELS QUE LLUITAVEN que son: El rei, els ducs, els comtes, els marquesos i els cavallers que gorvernaven els seus feus i tenien funció militar. Durant la seva vida passaven per tres processos formatius: patges, xiquets servint a la cort, escuders, jove que assisteix a un cavaller i cavaller investit d'armes per un noble.
 També estaven els oratores que eren els: Bisbes, els abats que governaven els seus feus i dirigien la cristianitat i els monjos. Vivien en monestirs i gràcies a les donacions de terres tenien molt de poder econòmic i social, ja que ells salvaven les ànimes.
Després estaven els no privilegiats que eren els: Artesans i comerciants, pagesos, i laboratores. Els privilegiats: Impartien justícia, no treballaven, no pagaven impostos, ocupaven càrrecs de govern, eren la minoria de la població. Els no privilegiats: Treballaven, pagaven impostos, no tenie accés a la política, eren la majoria de la població (90%), el sector produictiu mantenia a la resta de la població.


A través de les imatges explica les relacions en el mon feudal.



En la epoca feudal , totes les persones estaven unides entre si per llaços de dependencia personal , pero les relacions eren diferents , segons pertanyeren a un estament o a un altre.

RELACIONS VALLATIQUES-

S'establien entre el rei i els grans nobles o eclesiastics i entre aquest i altres nobles de menor categoria.

RELACIONS SENYORIALS-

S'establien entre els camperols i els senyors , els camperols rebien proteccio del senyor a canvi el senyor s'apoderava de les seves terres , tenia dret sobre ells.

Per acabar el punt busque el significat de L'ACTE DE VASSALLATGE, L'HOMENATGE I LA INVESTIDURA.

L'ACTE DE VASSALLATGE :
 
  El vassallatge es defineix com un conjunt d'institucions que creen i regeixen obligacions d'obediència i servei- principalment militar - per part d'un home lliure anomenat " vassall " cap a un home lliure anomenat " senyor" i obligacions de protecció i sosteniment per part del " senyor " respecte del " vassall " .
 El vassallatge era la cerimònia en la qual es reconeixien les relacions feudals . 

L'HOMENATGE I LA INVESTIDURA:

Era el primer pas de la cerimònia d'homenatge i investidura per la qual s'establia un vassallatge. També s'utilitza per referir-se a la cerimònia completa, Consistia en engenollar-se davant del seu senyor i aquest li lliurava una espasa, un grapat de terra a més d'un anell signe de l'aliança entre vassal i senyor.

3 EL FEU COM A BASE DE L'ECONOMIA.

CONCEPTES:

 Reserva senyorial, era el territori explotat directament per al senyor. Era la terra que pertanyia al señor feudal, era un conjunt de terres, boscos, Prats amb un Castell o casa senyorial. La treballaven els serfs  del feu durant uns dies a l'any. Tots els benefcis que produia la terra, els Prats i el bosc eren per al senyor.

 Masos, eren xicotetes parcel·les lliurades pel senyor als camperols , a canvi , havien de pagarli una part de la seva collita , treballar les terres i prestar-li certs serveis: domestic, de construccio , i fer reparacions..

Castells,  Era l'edifici mes important del feu , en ell es refugiaven els serfs en cas de perill. Era una residencia forificada aon vivia el senyor. Es trobava al lloc mes alt del feu.
Era un recinte enmurallat, murs molt grossos amb torres. Hi havia un andador o cami de ronda per a defensar-les millor.
La porta principal estaba enmarcada per dues torres i es tancava amb una especie de pont llevadis.
Les estances destacava una torre principal nomenada torre de l'homenatge. Tambe hi havia una capella , cuines, una estansa principal per als banquets i cambres per a la vida quotidiana del senyor.

Feus, eren autosuficients , es a dir , produien tot el necesari per a viure . Extensió de terra que posseïa un privilegiat, noble o eclesiàstic per conceció del senyor a canvi de declarar-se vassall d'aquest. Eren autosuficients, és a dir, produïen tot alló que necessitaven per a viure. Hi havia un moli, una prensa, ferrería, magatzem, ponts. Totes elles propietat del senyor, els serfs havien de pagar per utilizar-les.

Algunes instal·lacions , com el moli , la premsa o els ponts , eren propietat del senyor i el camperol habia de pagar impostos per a utilitzarlos.

Esglesies , Era l'edifici central de qualsevol aldea, poble i ciutat. Les seues campanes avisaven a l'oració, advertien de perill o convocaven reunions o assembles. es construien amb donacions dels fidels a Deu per a no anar a l'infern.

Aldea , canvia de nom segons la regio .A valencia Alqueries , al nord Caserios , a Galicia Castros , A Andalucia el cortijo. Eren xicotets poblats que els van situar a prop dels castells per a le seua proteccio , envoltades de zones dedicades al cultiu aon els vassalls, desenvolupaven les seves activitats agricules de subsistencia.

El bosc senyorial ,  Part de la reserva senyorial. Allí només caçava el senyor, estaba penat amb la mort, en canvi si pagaven els serfs podien arreplegar llenya o arreplegar fruits silvestres.


Pastures ,  Era la part del feu reservada per a l'alimentar al ramat, sovint era comunal, el podien utilizar tots els serfs.


 CASERIOS:

 
CASTROS:





ALQUERIES:


















IMATGES:

 un plànol d'un feude,









 una imatge d'un castell

 


 d'una església medievals,




 un bosc caducifoli, 

 

 un moli d'aigua.
 


RECERCA: buscar informació sobre com funcionava un feu.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Feu
http://asignaturasociales.blogspot.com.es/2012/01/las-partes-de-un-feudo.html
http://historywallace.blogspot.com.es/2012/03/tema-7-la-europa-feudal-resumen-y.html

2.FEUDALISME

El feudalisme

El feudalisme va ser un sistema polític, social i econòmic que es va desenvolupar durant l’edat mitjana, aconseguint les seves formes més característiques entre els segles X i XV.

Antecedents

Després de la desaparició de l’Imperi Carolingi, es va fer evident a Europa una debilitat general i absoluta per part dels reis. Juntament amb això, noves invasions van assolar a Europa (víkings, danesos, suecs i noruecs, pobles nòmades de raça groga, genets hongaresos i búlgars i pirates berbers d’Àfrica( Musulmans) ). Tot això va crear un clima d’inseguretat que va portar a la gent a buscar protecció a l’ombra d’un home poderós, abandonant la ciutat i el seu decaigut comerç i indústria per traslladar-se als camps del senyor feudal.

Característiques

• La base social i econòmica del feudalisme va estar en el camp.
• Els senyors feudals van ser sobirans absoluts de les seves terres, les que li van ser donades pel rei en agraïment als seus serveis militars mitjançant un jurament de fidelitat.( Rei Debil ) Buscar imatge de un feu , les terres i els masos etc..
• La societat estava basada en una profunda desigualtat. Hi havia tres classes socials: els senyors que formaven la noblesa; els sacerdots que constituïen el clergat, i el poble que exercia els treballs de camperols, artesans, etc.
• Desapareix la concepció de l’home lligat a l’Estat, i és substituïda per la dependència d’un home respecte d’un altre a través del vassallatge assegurat per un contracte o “acte d’homenatge”.

CONSELL REIAL

Amb la descomposició de l'Imperi carolingi, el poder es debilita. En teoria, el poder del rei procedia de Déu i era el cap de l'estat, al qual devien fidelitat i obediència: no obstant això, molts nobles i grans eclesiàstics es van comportar com a vertaders reis en els seus territoris. ( El rei el primer entre iguals)

Quan els reis havien de prendre decissions importants, demanaven consell als membres de Consell reial, un organisme compost per nobles, cavallers, bisbes i abats. Imatge del consell reial.

Il·lustra el punt. Identifica les idees principals o conceptes (amb un altre color) a continuació busca imatges o mapes relacionats.

FEUDALISME:



IMPERI CAROLINGI:




FEU:


VASSALLATGE: