ROMANIC

  Art propi de l'edat mitjana , epoca feudal S. XI i XII, primer estil panaeuropeu , des de França aplega a Espanya , Anglaterra o Alemanya.

 MATERIALS: Pedra tallada , carreu , poca fusta.

TECNICA: SUPORT-  Mur de carreu , columnes , pilars i arcs de mig punt. SUPORTAT- Volta de canó, quan es creuen volta d'aresta.

  

PLANTA D'UN MONESTIR


ALÇAT D'UN MONESTIR




MONESTIR

Escomensava amb la Esglesia , que era la part per a fer la misa i orar. Seguia amb el claustre que era el lloc per a pasejar o orar , era un porticat . La sala Capitular era aon es reunien tots els monjos . Al costat de El claustre i la sala Capitular , estaba el Refectori , era el menjador del monestir. Baix estaven Les Cuines , tambe estaba la bublioteca i la hostageria , que era la sala aon se hospedaven els huespeds. Aquest pati era el secundari , que es dia Atri.


 PLANTA I PARTS D'UNA ESGLÉSIA



Aci tenim una esglesia en planta de creu llatina. Les esglesies soles ser molt fosques , ja que hi ha moltes poques finestres.

Principalment escomensem per la part me important i sagrat de la esglesia que s'anomena CAPÇAL al voltat d'aquest es troben les CAPELLES , aon es guarden els sants. En el capçal tambe es troba la CRIPTA que te un fos , aon soterren als nobles mes importants. Acontinuacio es troba el TRANSEPTE que son les  naus que creuen la nau horizontalment , al mig d'aquest , estroba el CREUER ,  la torre amb finestres pa que entre llum. . Seguint cap abaix esta la nau central i les naus laterals. Finalment esta la PORTALADA , que al costat te dos campanars.


 PORTALADA




La portalada era la part mes visible de una Esglesia. Era la entrada , per aon tots passaven " Evangelis de Pedra" . Ensenyaven als fidels les histories de la Biblia ( Imatgens)
 Les seues parts eren:
 Dalt de tot els Arcs de mig punt , Dits arquivoltes, despres estaba el timpa , aon van els relleus , les imatgens. El llinda , Que era la biga de pedra que serveix per a aguantar el timpa. Baix de tot al mig de les dues portes , estaba el mainell , en castella : rompe luz.. Als dos costats estaben eles jambes que tambe eres murs de pedra , i finalment estaben els muntans que era lo que seguia en vertical dels Arquivoltes.

PANTOCRÀTOR

 
Es un tema artistic , recurent romanic. Se pinta en els murs de les esglesies i se exculpix en el timpa de les portalades. No es molt realista es simbolica ( No es real pero coneixem el significat ). Es una representacio de Deu, es veu a Deu representat en un moment concret , en el de la Epocalipsis. Deu en magestat ( Com un rei) .Esta sentat en un tro , i te la cara de manera severa , la ma com amenaçadora. En la pintura hi han simbolismes , Un que posa " Jo soc la llum del mon" i el altre dues lletres gregues " Alfa i Homega" . Alrededor estan els 4 evangelistes. Que representen la vida de Deu.

5. SENYORS, CLEROS I LLAURADORS.

ElS SENYORS~ 

              ALTA: comte , terres                                    PATGE: servien a la cort.
TIPOS :                                                  OCUPACIO:   ESCUDERS: Adolescent ajuda al cavaller
             BAIXA: cavallers , lluita.                            CAVALLER: 21 ANYS - armes - cavall

            
                CASARSE                                      CASTELL
DONA:                         -  TANCADA    -                                  
                MONJA                                         CONVENT

  ALIMENTACIO: carn de caça , fruita , sucre ( dolços) , i de beure vi i cerveza.

VESTIMENTA: coto , seda i lli.



EL CLERO-

TIPOS:

Regular:  Monjo , monestir

Secular; retor , parroquia.


OCUPACIO:

Politica = influents ja que esllcoronaven al rei ," pau de fe" pasqua i nadal.

Economia= Delme , feus almoines i peregrinatge.

Cultura= Mantenir viva la cultura classica , grans biblioteques.


ALIMENTACIO:  Carn , peix i verdura . De beure vi i cervesa.



VESTIMENTA: Llana




LLAURADORS-

TIPOS:

Serfs : Lligats al feu

Villans: Lliures

OCUPACIO:

TREBALLAR - De sol a sol , molt dur , Eines i tecniques ( Simples/ Rudimentaries)
Pagaven Delma , la renda al senyor per a viure al feu , i servien al senyor.

DONA:

Treball a la llar i al camp , Servia al castell

ALIMENTACIO:

Vegetarians ( Verdura i Cereals) De beure , vi i cervesa.

VESTIMENTA:

Llana





                                                                                       

4. SOCIETAT

Ací teniu la piràmide social del feudalisme. Comenteu'la

Primer estaven situats els priVILEGIATS-NOBLES que eren els bellatores, ELS QUE LLUITAVEN que son: El rei, els ducs, els comtes, els marquesos i els cavallers que gorvernaven els seus feus i tenien funció militar. Durant la seva vida passaven per tres processos formatius: patges, xiquets servint a la cort, escuders, jove que assisteix a un cavaller i cavaller investit d'armes per un noble.
 També estaven els oratores que eren els: Bisbes, els abats que governaven els seus feus i dirigien la cristianitat i els monjos. Vivien en monestirs i gràcies a les donacions de terres tenien molt de poder econòmic i social, ja que ells salvaven les ànimes.
Després estaven els no privilegiats que eren els: Artesans i comerciants, pagesos, i laboratores. Els privilegiats: Impartien justícia, no treballaven, no pagaven impostos, ocupaven càrrecs de govern, eren la minoria de la població. Els no privilegiats: Treballaven, pagaven impostos, no tenie accés a la política, eren la majoria de la població (90%), el sector produictiu mantenia a la resta de la població.


A través de les imatges explica les relacions en el mon feudal.



En la epoca feudal , totes les persones estaven unides entre si per llaços de dependencia personal , pero les relacions eren diferents , segons pertanyeren a un estament o a un altre.

RELACIONS VALLATIQUES-

S'establien entre el rei i els grans nobles o eclesiastics i entre aquest i altres nobles de menor categoria.

RELACIONS SENYORIALS-

S'establien entre els camperols i els senyors , els camperols rebien proteccio del senyor a canvi el senyor s'apoderava de les seves terres , tenia dret sobre ells.

Per acabar el punt busque el significat de L'ACTE DE VASSALLATGE, L'HOMENATGE I LA INVESTIDURA.

L'ACTE DE VASSALLATGE :
 
  El vassallatge es defineix com un conjunt d'institucions que creen i regeixen obligacions d'obediència i servei- principalment militar - per part d'un home lliure anomenat " vassall " cap a un home lliure anomenat " senyor" i obligacions de protecció i sosteniment per part del " senyor " respecte del " vassall " .
 El vassallatge era la cerimònia en la qual es reconeixien les relacions feudals . 

L'HOMENATGE I LA INVESTIDURA:

Era el primer pas de la cerimònia d'homenatge i investidura per la qual s'establia un vassallatge. També s'utilitza per referir-se a la cerimònia completa, Consistia en engenollar-se davant del seu senyor i aquest li lliurava una espasa, un grapat de terra a més d'un anell signe de l'aliança entre vassal i senyor.

3 EL FEU COM A BASE DE L'ECONOMIA.

CONCEPTES:

 Reserva senyorial, era el territori explotat directament per al senyor. Era la terra que pertanyia al señor feudal, era un conjunt de terres, boscos, Prats amb un Castell o casa senyorial. La treballaven els serfs  del feu durant uns dies a l'any. Tots els benefcis que produia la terra, els Prats i el bosc eren per al senyor.

 Masos, eren xicotetes parcel·les lliurades pel senyor als camperols , a canvi , havien de pagarli una part de la seva collita , treballar les terres i prestar-li certs serveis: domestic, de construccio , i fer reparacions..

Castells,  Era l'edifici mes important del feu , en ell es refugiaven els serfs en cas de perill. Era una residencia forificada aon vivia el senyor. Es trobava al lloc mes alt del feu.
Era un recinte enmurallat, murs molt grossos amb torres. Hi havia un andador o cami de ronda per a defensar-les millor.
La porta principal estaba enmarcada per dues torres i es tancava amb una especie de pont llevadis.
Les estances destacava una torre principal nomenada torre de l'homenatge. Tambe hi havia una capella , cuines, una estansa principal per als banquets i cambres per a la vida quotidiana del senyor.

Feus, eren autosuficients , es a dir , produien tot el necesari per a viure . Extensió de terra que posseïa un privilegiat, noble o eclesiàstic per conceció del senyor a canvi de declarar-se vassall d'aquest. Eren autosuficients, és a dir, produïen tot alló que necessitaven per a viure. Hi havia un moli, una prensa, ferrería, magatzem, ponts. Totes elles propietat del senyor, els serfs havien de pagar per utilizar-les.

Algunes instal·lacions , com el moli , la premsa o els ponts , eren propietat del senyor i el camperol habia de pagar impostos per a utilitzarlos.

Esglesies , Era l'edifici central de qualsevol aldea, poble i ciutat. Les seues campanes avisaven a l'oració, advertien de perill o convocaven reunions o assembles. es construien amb donacions dels fidels a Deu per a no anar a l'infern.

Aldea , canvia de nom segons la regio .A valencia Alqueries , al nord Caserios , a Galicia Castros , A Andalucia el cortijo. Eren xicotets poblats que els van situar a prop dels castells per a le seua proteccio , envoltades de zones dedicades al cultiu aon els vassalls, desenvolupaven les seves activitats agricules de subsistencia.

El bosc senyorial ,  Part de la reserva senyorial. Allí només caçava el senyor, estaba penat amb la mort, en canvi si pagaven els serfs podien arreplegar llenya o arreplegar fruits silvestres.


Pastures ,  Era la part del feu reservada per a l'alimentar al ramat, sovint era comunal, el podien utilizar tots els serfs.


 CASERIOS:

 
CASTROS:





ALQUERIES:


















IMATGES:

 un plànol d'un feude,









 una imatge d'un castell

 


 d'una església medievals,




 un bosc caducifoli, 

 

 un moli d'aigua.
 


RECERCA: buscar informació sobre com funcionava un feu.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Feu
http://asignaturasociales.blogspot.com.es/2012/01/las-partes-de-un-feudo.html
http://historywallace.blogspot.com.es/2012/03/tema-7-la-europa-feudal-resumen-y.html

2.FEUDALISME

El feudalisme

El feudalisme va ser un sistema polític, social i econòmic que es va desenvolupar durant l’edat mitjana, aconseguint les seves formes més característiques entre els segles X i XV.

Antecedents

Després de la desaparició de l’Imperi Carolingi, es va fer evident a Europa una debilitat general i absoluta per part dels reis. Juntament amb això, noves invasions van assolar a Europa (víkings, danesos, suecs i noruecs, pobles nòmades de raça groga, genets hongaresos i búlgars i pirates berbers d’Àfrica( Musulmans) ). Tot això va crear un clima d’inseguretat que va portar a la gent a buscar protecció a l’ombra d’un home poderós, abandonant la ciutat i el seu decaigut comerç i indústria per traslladar-se als camps del senyor feudal.

Característiques

• La base social i econòmica del feudalisme va estar en el camp.
• Els senyors feudals van ser sobirans absoluts de les seves terres, les que li van ser donades pel rei en agraïment als seus serveis militars mitjançant un jurament de fidelitat.( Rei Debil ) Buscar imatge de un feu , les terres i els masos etc..
• La societat estava basada en una profunda desigualtat. Hi havia tres classes socials: els senyors que formaven la noblesa; els sacerdots que constituïen el clergat, i el poble que exercia els treballs de camperols, artesans, etc.
• Desapareix la concepció de l’home lligat a l’Estat, i és substituïda per la dependència d’un home respecte d’un altre a través del vassallatge assegurat per un contracte o “acte d’homenatge”.

CONSELL REIAL

Amb la descomposició de l'Imperi carolingi, el poder es debilita. En teoria, el poder del rei procedia de Déu i era el cap de l'estat, al qual devien fidelitat i obediència: no obstant això, molts nobles i grans eclesiàstics es van comportar com a vertaders reis en els seus territoris. ( El rei el primer entre iguals)

Quan els reis havien de prendre decissions importants, demanaven consell als membres de Consell reial, un organisme compost per nobles, cavallers, bisbes i abats. Imatge del consell reial.

Il·lustra el punt. Identifica les idees principals o conceptes (amb un altre color) a continuació busca imatges o mapes relacionats.

FEUDALISME:



IMPERI CAROLINGI:




FEU:


VASSALLATGE:

1.ELS VIKINGS

ELS VIKINGS

Els normands són coneguts també pel nom de víkings. Procedien d’Escandinàvia i formaven tres grups principals: noruecs, suecs i danesos.

L’organització social d’aquests pobles era molt similar a la dels germànics. No obstant això, les característiques físiques del seu territori (muntanyós i poc apte per al conreu) van condicionar les seves formes de vida. La necessitat d’importar molts dels productes de consum i la gran quantitat de costes del territori els va empènyer ben aviat a l’activitat marítima. Van desenvolupar tècniques pròpies de navegació i de construcció de vaixells (van introduir la quilla); van dedicar-se a la pesca, al comerç (venien peix sec i pells, i compraven cereals, draps, vi i armes) i a la pirateria.

A causa de la superpoblació dels seus territoris i a conflictes interns, van estendre’s cap a altres indrets. Entre els segles VII i VIII, van aconseguir de dominar tota la Mar Bàltica. A partir d’aleshores es van dedicar a saquejar i conquerir terres de les costes atlàntiques, i després de les mediterrànies. Solien aparèixer a les desembocadures dels rius i des d’allí remuntaven el curs cap a l’interior.

Els suecs van penetrar com a mercaders per Europa Oriental, a la regió de Novgorod, on van començar la seva sedentarització. Des d’allà van impulsar una important ruta comercial que arribaria fins a Bizanci.

Els noruecs, per la seva banda, van expandir-se per les illes atlàntiques, Islàndia, Irlanda i, finalment, al segle X, van descobrir Groenlàndia i les costes d’Amèrica del Nord.

Els normanda danesos van ser els que van tenir més presència a l’Europa Occidental. Van establir-se a la desembocadura del Sena i van crear un petit Estat, Normandia, que més endavant esdevindria dependent del Regne Franc (segle X) i abraçaria el cristianisme. Entrant pel Tàmesis també van atacar les illes britàniques i, al segle X, van conquerir gran part d’Anglaterra. Van realitzar saqueigs i pillatges per les costes de la Península Ibèrica, les Balears, el sud de França i la Península Itàlica, on van establir-se i van crear un regne.

EXTRAU I AMPLIA CONCEPTES DEL MAPA I DEL TEXT.

Amb quin altre nom es coneix als Vikings? Per què?

Es coneixen tambe com a normands , per que venen del nord.

Quin espai geogràfic ocupaven?

 Europa septentrional ( del nord ) Ocupaven Escandinàvia i Jutlandia.

Amb quines regions o païssos actuals corresponen?

Noruega , Suecia i Dinamarca

Qui eren els Varegs?

Son els vikings suecs van penetrar com a mercaders per Europa Oriental, a la regió de Novgorod, on van començar la seva sedentarització. Des d’allà van impulsar una important ruta comercial que arribaria fins a Bizanci.

Descriu les rutes d'atac del vikings?

 Eixien d'Escandinàvia i anaven per l'oceà Atlàntic, atacant els pobles que es troben allí. Primer les illes Britàniques, després l'imperi Carolingi, la península Ibèrica i el sud de la península itàlica. Atacaven pels rius.

Descriu les rutes d'atac dels varegs?

 Ixen de Suecia , recorren el mar Baltic i Russia i apleguen a Bizanci . I van per rius El volga i Dnieper.

Quin dels pobles vikings influí més en occident? Raonar.

Els normanda danesos van ser els que van tenir més presència a l’Europa Occidental. Sobretot se instalen en França.

 

LA INTRODUCCIO

INTRODUCCIÓ

Les diversions en l'alta edat mitjana

Hi ha constància de jocs de guerra eqüestres des d'abans de l'època romana: Per exemple, a l'Europa celta eren populars les curses de carros. Esdeveniments semblants al torneig medieval eren practicats per la cavalleria romana, des de ben aviat una part essencial de les legions: Dos equips s'alternaven perseguint i fugint l'una de l'altra, llançant javelines durant l'atac i cobrint-se amb els seus escuts en la retirada. Aquests jocs, coneguts com Hippica Gymnasia són coneguts per una àmplia evidència arqueològica i literària que ha estat mostra molt elaborades i tenien la intenció d'impressionar al seu públic. Vestien una armadura especial, incloent cascs que cobrien completament la cara contra les lesions accidentals, a diferència dels cascos de guerra que deixaven la cara oberta sense obstaculitzar la visió i l'oïda. Durant l'alta edat mitjana aquest tipus de jocs de cavalleria tenien un paper central en la formació militar.

El torneig pròpiament dit, apareix a Europa al segle XII. Un cronista de Tours al segle XII registra la mort, el 1066, d'un baró angeví anomenat Geoffroi de Preulli, qui suposadament "ideà" o "inventà" (Invenit) el torneig. 

Els tornejos centrats en el cos a cos, una lluita general en què els cavallers es dividien en dos bàndols i s'unien en una càrrega (MFR "estor"). La justa, un combat singular entre dos cavallers a cavall, era un component del torneig, però mai va ser la seva característica principal.

Assegura't que has comprés bé el text, contestant aquestes preguntes:

- Quines dues cultures són l'antecedent dels tornejos?

Cultura Celta i la Cultura Romana.

- Quines activitats realitzaven? Com anaven vestits?

 Curses de carros . Vestien una armadura especial, incloent cascs que cobrien completament la cara contra les lesions accidentals, a diferència dels cascos de guerra que deixaven la cara oberta sense obstaculitzar la visió i l'oïda

- Durant l'Edat Mitjana quina funció tenia el torneig?

 Durant l'alta edat mitjana aquest tipus de jocs de cavalleria tenien un paper central en la formació militar.

-Quines expressions llatines apareixen al text? Tradueix.

Hippica Gymnasia = Muntar a cavall

 (Invenit) =  Un invent

(MFR "estor") =

eqüestres = Activitat relacionada amb els cavalls

Finalment observa l'imatge i descriu-la breument

 

    

El torneig medieval era el combat de a cavall entre diverses persones, principalment cavallers medievals i nobles posades en quadrilles i bàndols d'una part i altra. Era la imitació d'una batalla i Duraven diversos dies. Els tornejos proporcionaven una possibilitat al cavaller de guanyar-se una reputació per perícia i valentia.

TEMA 3. LA SOCIETAT FEUDAL

PLANING DEL TEMA

DIMARTS 12 DE NOVEMBRE

Creació del nou blog.
Explicar el funcionament del tema i realitzar la introducció.

DIMECRES 13 DE NOVEMBRE

Text sobre els vikings amb un mapa. Respondre les qüestions.


DIJOUS 14 DE NOVEMBRE

EL FEUDALISME,  CAL RESPONDRE A LES QÜESTIONS DE BAIX DEL PUNT.

DIMARTS 19 DE NOVEMBRE

ELABORAR EL PUNT SEGUINT LES INDICACIONS, RECERCA DE IMATGES I INFORMACIÓ.

DIMECRES 20 DE NOVEMBRE

DESCRIPCIÓ PIRÀMIDE SOCIAL, RELACIONS VASSALLÀTIQUES I CONCEPTES

DIJOUS 21 DE NOVEMBRE

AMB L'EXPLICACIÓ DEL PROFESSOR A CLASSE CONSTRUIR EL PUNT, TRACTARA SOBRE ELS SENYORS, CLERGUES I SERFS.