ART I CULTURA A AL-ÀNDALUS

En primer lloc buscar imatges de la mesquita de Còrdova (interior i exterior), l'arc de ferradura, la superposició d'arcs, les voltes califals, la portada de la mesquita, un arrabà i galeries d'arcs cecs.

INTERIOR

 INTERIOR PLE DE COLUMNES. EL COLOR DELS ARCS DE FERRADURA

EXTERIOR DE LA MEZQUITA DE CORDOVA

ARC DE FERRADURA. FORMA SEMICIRCULAR PERÒ AMB BRAÇOS.AMB DOVELLES DE COLORR.

SUPERPOSICÓ D'ARC. UN ARC DE FERRADURA SOBRE UN ALTRE PERÒ SENSE BRAÇOS. PER A ELEVAR EL SOSTRE.



VOLTA CALIFAL. RICA DECORACIÓ. TESEL.ES DAURADES I BLAVES. LA SEVA FORMA ENS RECORDA ALS GALLONS DE LA TARONJA.

PORTALA DE LA MESQUITA DE CÒRDOVA. OCULTA LA RIQUESA INTERIOR.

A continuació heu de descriure les parts d'una mesquita observant la planta de la mesquita de Córdova. A més buscar informació sobre la seva història.

LA MESQUITA :

Tambe te moltes portes discretes tant en el haram com en el Sahn.

ALQUIBLA:   Mur principal orientat cap a la meca ( Espanya , Est)

MINRHAB: xicoteta cambra o ninxol , en mig L'alquibla, guarda l'alcorà.

HARAM: gran sala d'oracio , dividida en naus , te moltes columnes i arcs de ferradura.

MECSURA: nau central molt luxosa i reservada per als poderosos , ja que te molts mosaics i la volta califal.

SAHN: Gran esplanada ( Pati) dins hi ha fonts , arbres etc... Predominen els Tarongers i les llimeres , ja que son aromatics.

SAJILS: Quioscos amb fonts per a les ablucions , ( rentar-se abans de orar) Com un ritual.

EL MINARET: Torre per a cridar a la oracio ( Muetzi) % voltes al dia.

HISTORIA DE LA MESQUITA DE CORDOVA:

1.- Esglesia de Sant Vicent convertida en mesquita en el segle VIII , No mira a la meca , la quibla , rebel·lio contra els abassides.

2.- Ampliació en l'emirat independent OMEIES

3.- Ampliacio Epoca Califal , S IX , Gran pati ( TARONGERS)

4.- S.X Els califes son debils , un general ( CABDILL) , ALMANSOR mana i AMPLIA tot cap al OEST ja que al nord i sud no pot , perque te el riu i la ciutat. I es queda el QUIBLA , MECSURA I EL MINARET descentrat.

FInalment al S XII els cristians construeixen una catedral al mig per a demostrar que ara manen ells. ODI A ALMANSOR.

LA SOCIETAT I LA VIDA QUOTIDIANA

En aquest punt heu de contruir els diferents aspectes que formaven part de la societat de l'Al-àndalus.

La diversitat social, religiosa i ètnica.

Aristocràcia àrab. (imatges i informació)
No paguen impostos. Tenien els llocs més importants, és a dir, l'exèrcit i també eren funcionaris. Latifundis, manaven sobre els grans camps.


BERBERS: són els pobles que ocupen el territori comprès entre l’oest d’Egipte fins la corba del
riu Níger. Són els habitants de l’Àfrica Nord-Occidental amb una llengua i cultura pròpies, diferents
de l’àrab.

Els hispanovisigodes.
Dos grups, Muladis i Mossàrabs.
Muladis: Hispà convertit a l'Islam i parlaran àrab. Llauradors, artesà. Es convertien per a no pagar àrab.
Mossàrabs: Hispans cristià que viu com els àrabs, llengua àrab, costum. Són pobres paguen molts impostos.


Indumentària a l'Al-andalus (imatges i informació). Teixits, prendes, calçat.

 ARISTOCRÀCIA
Hòmens: Els nobles portaven túnica i turbant. En hiver portaven jaquetes de pell de corder.
Dones: Les nobles portaven una túnica, que podia tindre escot, que eren amplies i llargues de coto i llí. De calçat portaven babuches i sandàlies. Anaven cobertes amb vel, soles els ulls a l'aire. Amb brodats de fil d'or.


L'educació a l'Al-andalus


EN LA MESQUITA
Gira al voltant de l'alcora.
Els xiquets i xiquetes l'an de dependre
Educacio elemental fins els 12 i 11. Oral.


Educacio superior reservada als aristocrates.
Matematiques , filosofia , medicina , ciencies i geeografia.

2. COVERN I ECONOMIA D'AL-ÀNDALUS

EMIR

-Era nomenat pel califa de Damasc , Governador.
-Poder politic , governa , impostos , justicia.
-Abd- Al - Ranhman I

CALIFA


-Apart de poder politic tambe religios
- Abd - Al - Ranhman I , HISAM , Cordova.
-Els ajuden funcionaris - Primer ministre ( VISIR) , Ministres ( DIWANS)


VALÍ

El valí era el governador d'una província o de part d'ella. Tenia poder sobre l'exèrcit i cobrava impostos (més elevats per als mossàrabs i jueus).

CADÍ

És un governant jutge dels territoris musulmans, que reparteix les resolucions judicials en acord amb la llei religiosaislàmica. El cadí es basava en l'aplicació de l'Alcorà.



CORA

Les cores són provincies. Era una de les demarcacions territorials en què estava dividida al-Àndalus,  l'antigapenínsula ibèrica islàmica, durant l'emirat i el califat de Còrdova.



EXÈRCIT ISLÀMIC




AGRICULTURA A AL-ÀNDALUS

SECA - triologia mediterrania ( oliva , vinya i cereal)
REGADIU- Preductes d'horta ( canya de sucre , arros , safra , morera i citrics.
INSFRAESTRUCTURES - sequies , canals , envasaments i asuds.









RAMADERIA A AL-ÀNDALUS

Menor paper econòmic tindria la ramaderia, destaca la seva importància en l'alimentació, el transport i menor en les tasques agrícoles. La cria de bestiar era també una pràctica comuna, en particular de bestiar boví i caprí. Així mateix, els conills i les gallines eren molt apreciats en l'alimentació.

ARTESANIA A AL-ÀNDALUS

-Ciutat
- Teixit ( Luxe) , coto , lli , seda , brocat ( Fil d'or)
-Cuir , fusta , ivori ( Marfil) i orfebreria. ( Objectes de metall) 


EL COMERÇ A AL-ÀNDALUS

              AL n - Europa = Esclaus blancs, armes , fusta.               
Punt estrategic -  AL - Andalus
             Al s - Europa = Esclaus negres , or , ivori i especies.

                            

1. AL-ÀNDALUS. TEMPS I ESPAI. Primera etapa (711-1031)

 La conquesta de la Península per part dels musulmans (711-756)

- Tariq amb berebers ( Nord-Africa) poca resistencia.
-Conversio masiva dels hispans , MULADIS.
-Dependent , L'emir esta controlat pels OMEIES de Damasc , CORA.

L'Emirat independent (756-929)



-Aplega l'ultim Omeia Abd- Al rahman es enomenat Emir.
-Es deslliga del abassides i escull com a Capital cordova.
- Els cristians anaven fins al riu Duero
-Els francs creen la marca hispanica ( Zona fortificada) , comtats catalans.

El Califat de Còrdova (929-1031)

- Abd - al rahman III, asumeix el poder politic i religios. CALIFA
-Cordova , gran centre economic i cultural mes gran D'Europa.
-Els califes , Hisam III , debils donen el poder als generals. ALMANSOR. ( arrasa Barcelona i Santiago de Compostela)
-Mor ALMANSOR , els califes no poden controlar el regne , que es divideix en xicotetes regnes de TAIFES.

Busca imatges i comenta:

La conquesta musulmana de la península 711





En el mapa es representa la peninsula Iberica , es veu el mar mediterrani i el ocea atlantinc , en el mapa podem observar els fluxos rojos que senyalen les diverses rutes de les expedicions de conquista. Amb dos tipo creus es representa la batalla mes important , la principal es a dir la de Guadalete al 711.






El califat de Còrdova al segle X




Com ja se veu al mapa podem observar el Califat de cordova fins a Almansor en el segle X.
Com molt be se indica a la llegenda del mapa , hi podem veure les terres califals que es el espai ocupat pel color vert , despres amb una ratlla negra trobem la frontera del califat. La resta que queda , son zones despoblades  i territoris cristians , conquistes i repoblacions.

TEMA 4 LA PENINSULA IBERICA ENTRE ELS SEGLES VIII I XI.

INTRODUCCIÓ

L'HAMMAM, LA CULTURA DE L'AIGUA

A al-Àndalus, el territori peninsular ocupat pels musulmans a partir del 711, l'aigua era objecte d'una veneració que es remuntava a les tradicions dels nómades que viatjaven pel desert a la recerca d'un oasi. La religió musulmana va integrar als seus ritus l'obligació religiosa de llavar-se abans d'orar a la mesquita. Per això, fins i tot a les cases més modestes hi havia aiguamans per a poder llavar-se.
No obstant això, el millor exponent del gust andalusí per la neteja van ser els hammam o banys públics, que havia a totes les ciutats. Els utilitzaven tant els pobres com els rics _ i a més de servir per a la higiene, també servien per a relaxar-se, divertir-se i xarrar; és a dir, eren centres de la vida social.
Els hammam eren una herència de les antigues termes romanes, encara que amb una estructura i decoració diferents. Es componien d'una entrada al vistíbul, on s'ubicava la taquilla, el vestidor i les latrines; i tres sales; una freda, una altra temperada, generalment més àmplia i amb una pica central, i una altra calenta. Els ostres eren voltats, i s'hi obrien buits o lluernes amb forma d'estrela coberts amb vidres de colors.

Respon

1.Amb ajuda del text i d'un diccionari, precisa el significat dels termes; al-Àndalus, aiguamans i hammam.

A al-Àndalus, el territori peninsular ocupat pels musulmans a partir del 711. Nom que dominaven els musulmans a la part de la peninsula que controlaren entre 711 i 1492. SS VII i IX. Capital Cordova.

El aiguamans  En realitat consta de dos objectes: un pitxer amb aigua i una safa on l'aigua és arreplegada. Estava en totes les cases i s'usava per a rentarse les mans avans de orar ( Fer ablucions).

hammam Son uns banys publics , és una modalitat de bany de vapor que inclou netejar el cos i relaxar-se. Han tingut un important paper com a punt de reunió social, ritual d'higiene i com a elements arquitectònics. Les dones entraven per la vesprada i els homens pel mati i la nit. Anaven rics i pobres , es a dir tot els ciutadans.


2.Recorda el que saps i explica el significat de la frase eren una herència de les antigues termes romanes.

Si que es pareixen ja que tene el mateix us. Curiosament la terma d'origen romà és molt semblant als bany turc ja que tots dos funcionen amb calor humida, però les termes funcionen sense vapor. En plural tant els 'banys' àrabs com els romans s'entenen com el circuit d'aigües complet, no s'han de confondre. 

3.Busca una imatge d'un hammam i fes-ne una descripció.





                     







Es componien d'una entrada al vistíbul, on s'ubicava la taquilla, el vestidor i les latrines; i tres sales; una freda, una altra temperada, generalment més àmplia i amb una pica central, i una altra calenta. Els ostres eren voltats, i s'hi obrien buits o lluernes amb forma d'estrela coberts amb vidres de colors.