5. LA SOCIETAT CRISTIANA A LES CIUTATS

Comenta la piràmide. separa grup a grup, i amplia quines són les seves funcions, a més pots il·lustrar la definició.

Privilegiats

Els privilegiats son el rei, la noblesa alta com els comptes i l'alt clergat com els bisbes. Impartien justicia, no treballaven, no pagaven imppostos, ocupaven carrecs del govern i eren la minoria de la població.. Residien en castells, mansions o en la cort.

 

No privilegiats

Els no privilegiats eren la noblesa mitjana com el patriciat urba, els grups mitjans com els artesans i comerciants, els grups modestos com els campesins amb terres i els estrats mes pobres com els serfs. Pagaven impostos i vivien al camp. Les cases dels mes rics eren de pedra.

CAMP: eren la massa  que eren els grups modestos i els estrats mes pobres. treballaven els sefs

CIUTAT: eren el patriciat urba i els grups intermedis. 

Patriciat urbà: Eren els que separaven els privilegiats i el poble. Eren les families mes riques que monopolitzen el  govern. Controlen la casa de la vila, el consell i les magistratures.

Grup intermedi: Eren els artesans, comerciants rics, llauradors rics i oficials Vvien en una cambra , cases de fusta
. 

Massa urbana: eren els grups modestos com els  estrats mes pobres com els serfs, els treballador i els assalariats de oficis baixos. Vivien als tallers , en magatzems fins i tot molt directament vivien al carrer. Baix de tot els malalts , els vells , els orfes. Aquestos es dedicaven a demanar almoina o robabem feien prostitucio....etc..

Jueus eren els que vivien en el poble cristia , vivien en barris apart que es dien ( Call) , es de ,dicaven a la artesania i eren prestamistes ( Prestaven Dines) . Els cristians odiaven al jueus i els tancaven en el Call ,

4. LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

ELS ARTESANS I LA SEVA ORGANITZACIÓ

Investiga i completa:

GREMI, funcionament: Grup de persones que fan el mateix ofici , solien viure al mateix carrer , donaen noms als carrers i alguns encara es conserven , tenien un  document amb drets i deures.Tenien un sant protector . Sant josep,  Fusters. Controlaven la economia de la ciutat. Tots tenien un emblema , un escut representatiu i era per a identificarse. Perden importacia al S . XVIII i XIX

Categories gremials:

MESTRE 

Eren els propietaris del taller i de totes les eines que es fèien servir i ocupaven càrrecs directius a la ciutat.

OFICIAL

 Eren els operaris que treballaven a sou als tallers dels mestres i solien allotjar-se a les cases d’aquests. Els oficials per a passar a ser mestres havien de passar un examen.

APRENENT. 
Eren els més joves, aprenien l’ofici i treballaven sense cobrar. Com a contrapartida, eren acollits a casa del mestre que els proporcionava alimentació i dormien al taller.

Finalment fes una breu descripció de la imatge. 

A la imatge es veu una casa taller 

El taller d'un artesà, era casa, taller i botiga alhora. Allà vivien el mestre, els aprenents, i en moltes ocasions els oficials. A la planta baixa hi havia la botiga i el taller, i tots els tallers del mateix ofici solien estar al mateix carrer. Tambe la casa disponia de dos plantes mes , aon en la primera estava la cuina i els dormitoris i coses propies d'una casa , despres a la segona planta es trovava el rebost que se ubicaba ahi  per a que les rates no pogueren alcançaro. Tambe colgat a la fasana es trobaba el simbol del ofici.

L'auge del comerç

Obseva el mapa i localitza les principals ciutats comercials del mapa (busca el país actual on estan). A continuació esmenta les principals rutes (països per on passaven) i finalment els productes que s'intercanviaven (origen i destí).

CIUTATS                   PAÍS ACTUAL

València                       Espanya.

Cadiz

Barcelona

Bilbao

Lisboa                         Portugal

Genova                       Italia

venecia

Roma

Napols

Palerm

Marsella                     França

Lyon                           

Paris              en el riu Rodano

RUTAS (itineraris)

Ruta de la Hansa: Ix de Riga, en el mar Bàltic, i pasa per Revel i Visvy. Li pega la volta a la península de Jutlandia, on s'uneix amb un desvio que ix de Bergen, en la península escandinava. Continua per Alemanya, per Lübec i Hamburg, i després passa per Londres, a les Illes Britàniques. Continua per Bèlgica, per Brujas i Amberes i després per França, Burdeos. Continua per Bilbao, en Espanya, després per Lisboa en Portugal i continua anant cap a sud, on acaba en Càdis, altra vegada en Espanya.

Rutes Italiànes: Hi havien 2:
·Gènova: Comença en Gènova, al nord de Itàlia, continua a l'est per Marsella, (França), després per Barcelona, Palma i Valéncia, al Est d'Espanya, i acaba en Càdis, També arriba a Palermo i a Túnez. Al oest, pasa per Nàpoles i conecta amb Venècia.
·Venecia: Per l'est passa per Nàpoles i conecta amb Gènova. Per l'est va per Antioquia i Constantinopla.

Rutes Terrestres: Hi havien 3, i conectaven Europa de nord a sur i la ruta de la Hansa amb les Italiànes. La 1º  ixia de Rusia, la 2º de Alemanya i la 3º de França.

PRODUCTES

Cuir, produït a Andalusia, destí Mediterrani.
Armes produït a C. Valenciana destí Mediterrani
Ferro produit a Catalunya desti Mediterrani
Sal produit a Girona desti Mediterrani
Vi produit a Girona desti Mediterrani
Estany produit al Regne Unit desti Mediterrani
Llana produit al Regne Unit desti Mediterrani
Fusta i blat produit a Letonia desti Mediterrani
Blat produit a Italia i Sicilia desti Mediterrani
Ambar, pells i cera produit a Letonia desti Mediterrani
Pells i mel produit a Ucrania a la costa de la mar Negra
Teixits produit a Mexic desti Mediterrani
Especies produit a Turquia desti Mediterrani
Especies i seda produit a Colombia desti Mediterrani.

3. EL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS

EL RENAIXEMENT DE LES CIUTATS

Al segle XI, va renàixer la vida urbana. La causa l'augment de la producció
agrària que va permetre els camperols obtindre més productes que podien
 vendre als mercats i a més tindre temps per a dedicar-se altres tasques com
ara l'artesania i el comerç. Açò afavorir el creixement de les ciutats.
En uns casos van resorgir les ciutats romanes que els pobles germànics
hi havien destruït. En altres eren ciutats noves sorgides junt a un castell o
monestir; al llarg d'un camí, una ruta o un port. Junt al mercat s'instal·laven
artesans, anoments burgs, finalment per aprotegir-se s'envoltaven d'una
 muralla.

Els habitants del burg passaren anomenar-se burgesos.

Les ciutats medievals no van sobrepassar els 40000, les seves funcions
eren administratives, ecnòmiques i culturals. Podia acollir a un bisbe o
 Comte( ELs que manen ). L'artesania i el comerç diversifiquen l'economia i un nou grup
 que no viu de la terra predomina el burgés. Com a centre cultural
apareixen escoles, universitats i religiosos com esglésies i universitats.
Era un espai de llibertat ja que els serfs fugits si permaneixien un any i un
dia dins les muralles ja no depenien del seu antic senyor.

Les ciutats en principi depenien del Comte o Bisbe, però l'abús d'aquestos
va portar als burgesos a busca la protecció reial, així a canvi de diners
 els otorgaven la carta comunal on s'arreplegaven els drets i llibertats dels veïns.
El govern va recaure en el consell comunal triat pels ciutadans i s'ocupava de
recaptar impostos, la defensa...
El consell encomanava el govern als magistrats o batles que es reunien als ajuntaments
o casa de la Vila.
Pel temps les famílies més riques monopolitzen el govern, els anomenaven patriciat urbà.

ESQUEMATITZA

Causa:

La causa l'augment de la producció
agrària que va permetre els camperols obtindre més productes que podien
 vendre als mercats i a més tindre temps per a dedicar-se altres tasques com
ara l'artesania i el comerç.

Origen:

Al segle XI, va renàixer la vida urbana. Rutes comercials mercats ports..

Habitants:

Les ciutats medievals no van sobrepassar els 40000 ,  Els habitants del burg passaren anomenar-se burgesos. Les ciutats d'aquell moment eren xicotetes.

Funcions:

Les seves funcions eren administratives, ecnòmiques i culturals. Escoles i universitats.

Com s'aconseguia la llibertat:

 

Un serf habia de estar un any i un dia dins les muralles ja no depenien del seu antic senyor.

Origen del govern:

La carta de llibertat del rei

Carta comunal:

La carta comunal es on s'arreplegaven els drets i llibertats dels veïns i l'otorgava el rei.

Consell: 

El consell encomanava el govern als magistrats o batles que es reunien als ajuntaments
o casa de la Vila.

Magistrat:

La assamblea triada pels ciutadans que sencarragava de recaptar impostos i la defensa i escollien el magistrat.  Te les funcions de un alcalde i es ecollit per el consell.

Patriciat urbà: 

Pel temps les famílies més riques monopolitzen el govern, els anomenaven patriciat urbà .Controlen La casa de la vila , els magistrats i el consell .

PUNT -2-

2. L'EXPANSIÓ AGRÀRIA.

LES INNOVACIONS TÈNCIQUES

Al segle XI i XIII l'economia va registrar un fort creixement impulsat per les activitats agràries.

LES INNOVACIONS TÈNCIQUES

Durant generacions, l'agricultura era d'escassos rendiments, es basava en l'ús de l'aladre romà, poc pesant, que quasi no aprofundia en elsòl i era arrossegat per bous.
La rotació era biennal per a mantindre la fertilitat de la terra el guaret afectava a la meitat de la terra.

L'ALADRE AMB ORELLÓ I LA ROTACIÓ TRIENNAL.(EXPLICACIÓ i IMATGES)



Apareix en el S . XI . Servix per a llaurar la terra , son estirats per cavalls no per bous. El animal fa la força desde el pit no desde el coll , posen rodes per a llaurar i guiarse millor . La fulla que va per terra es molt mes gran. Se remou la terra i hi ha millor collita.


ALTRES PROGRESSOS AGRÍCOLES:

COLLERA

Una collera de cavalls forma part d'un arnès de cavall utilitzada per distribuir la càrrega al coll i espatlles del cavall quan arrossega un carro o arada.




FERRADURA METÀL·LICA

Les ferradures per a cavalls són peces en forma d'una "U", construïdes de ferro, cautxú, plàstic o cuir, que es claven o s'enganxen a la vora dels cascos dels cavalls




DALLA

La dalla, és una eina agrícola composta d'una fulla corba inserida en un pal, usada per segar herba, farratge per al bestiar o cereals .




MOLÍ D'AIGÜA.

Es per a moldre els cereals o altres materials solids . Se ubica al costat de un riu.





ROTACIO TRIENAL




La rotació triennal era un sistema de cultiu propi de l'Europa Atlàntica durant l'Edat Mitjana. 

Es basava en la successió en el camp de cultiu d'un cereal d'hivern la primera part de l'any, un cereal de primavera la segona part de l'any i al final de l'any de guaret ( Barbecho en castella). Es va donar a l'Edat Mitjana, ja que en aquesta època l'agricultura havia d'estar molt avançada en una terra de cultiu, ja que era la seva única forma de pagar impostos als nobles i treure a una família de la fam que es vivia en aquesta època. 
La ventaga es que cultives mes terra  i tens mes collita.


CONSEQÜÈNCIES:

-Hi ha mes collita hi ha mes aliment i mes poblacio
-Mes diners perque ho poden vendre i pagar els impostos.
-Poden cultivar distints aliments alhora.
-Intercanviem els produces agraris per artesania.
-Augmenta la quealitat dels productes que sobtenen.
- Creix la artesania.

INCONVENIENTS:

-Si ha ha mala collita la poblacio no podra menjar molt.