Al segle XI, va renàixer la vida urbana. La causa l'augment de la producció
agrària que va permetre els camperols obtindre més productes que podien
vendre als mercats i a més tindre temps per a dedicar-se altres tasques com
ara l'artesania i el comerç. Açò afavorir el creixement de les ciutats.
En uns casos van resorgir les ciutats romanes que els pobles germànics
hi havien destruït. En altres eren ciutats noves sorgides junt a un castell o
monestir; al llarg d'un camí, una ruta o un port. Junt al mercat s'instal·laven
artesans, anoments burgs, finalment per aprotegir-se s'envoltaven d'una
muralla.
Els habitants del burg passaren anomenar-se burgesos.
Les ciutats medievals no van sobrepassar els 40000, les seves funcions
eren administratives, ecnòmiques i culturals. Podia acollir a un bisbe o
Comte( ELs que manen ). L'artesania i el comerç diversifiquen l'economia i un nou grup
que no viu de la terra predomina el burgés. Com a centre cultural
apareixen escoles, universitats i religiosos com esglésies i universitats.
Era un espai de llibertat ja que els serfs fugits si permaneixien un any i un
dia dins les muralles ja no depenien del seu antic senyor.
Les ciutats en principi depenien del Comte o Bisbe, però l'abús d'aquestos
va portar als burgesos a busca la protecció reial, així a canvi de diners
els otorgaven la carta comunal on s'arreplegaven els drets i llibertats dels veïns.
El govern va recaure en el consell comunal triat pels ciutadans i s'ocupava de
recaptar impostos, la defensa...
El consell encomanava el govern als magistrats o batles que es reunien als ajuntaments
o casa de la Vila.
Pel temps les famílies més riques monopolitzen el govern, els anomenaven patriciat urbà.
ESQUEMATITZA
Causa:
La causa l'augment de la producció
agrària que va permetre els camperols obtindre més productes que podien
vendre als mercats i a més tindre temps per a dedicar-se altres tasques com
ara l'artesania i el comerç.
Origen:
Al segle XI, va renàixer la vida urbana. Rutes comercials mercats ports..
Habitants:
Les ciutats medievals no van sobrepassar els 40000 , Els habitants del burg passaren anomenar-se burgesos. Les ciutats d'aquell moment eren xicotetes.
Funcions:
Les seves funcions eren administratives, ecnòmiques i culturals. Escoles i universitats.
Com s'aconseguia la llibertat:
Un serf habia de estar un any i un dia dins les muralles ja no depenien del seu antic senyor.
Origen del govern:
La carta de llibertat del rei
Carta comunal:
La carta comunal es on s'arreplegaven els drets i llibertats dels veïns i l'otorgava el rei.
Consell:
El consell encomanava el govern als magistrats o batles que es reunien als ajuntaments
o casa de la Vila.
Magistrat:
La assamblea triada pels ciutadans que sencarragava de recaptar impostos i la defensa i escollien el magistrat. Te les funcions de un alcalde i es ecollit per el consell.
Patriciat urbà:
No hay comentarios:
Publicar un comentario