jueves, 31 de octubre de 2013

EL ART ISLAMIC

ART ISLÀMIC

Ací teniu el plànol d'una mesquita. Cal que baix explique les diferents parts.


MINARET: és un element arquitectural distintiu de les mesquites islàmiques. Consisteix en una torre, normalment adossada a una mesquita i de la qual sobresurt, des d'on el muetzí realitza la crida a l'oració o àdhan.
SHAN: és el terme emprat en l'arquitectura islàmica per a referir-se a un pati religiós. Quasi totes les mesquites tenen un shan envoltat en totes les seves bandes per una arcada. A Pèrsia trobem una piscina simètrica on es realitzen les ablucions. 
SABIL: Font que trobem al pati o shan on es realitzen les ablucions, rentar-se les mans, peus i cara abans d'entrar a orar.
HARAM: Gran sala d'oració. Dividida en naus, entre les que trobem columnetes.
MIHRAB: és el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà. El mihrab està en el mur de l'alquibla, el qual està orientat normalment cap a la Meca.
QIBLA: és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmicaAquesta direcció assenyala la ciutat de la Meca, i més concretament la Kaba, que es troba a la mesquita d'al-Haram
MACSURA: és un recinte reservat en les mesquites on se situa el califa o l'imam durant les oracions públiques i que serveix també per a contenir el sepulcre d'un personatge considerat com a santeda




Gran mesquita de  Kairuán



La mesquita blava d'Estambul



La Mesquita de la Roca, Jerusalem



La mesquita del Shah


La mesquita de Cordova




L'Alhambra

martes, 29 de octubre de 2013

LA CIUTAT ISLÀMICA

LA CIUTAT ISLÀMICA

LA CASA MUSULMANA

http://www.youtube.com/watch?v=x9xDTiCeerI







La casa musulmana reflecteix el caràcter íntim de la vida familiar . Les prescripcions islàmiques sobre la reclusió de les dones i el paper central de la família fan de la casa un espai tancat a l'exterior . Bolcada cap a l'interior , els murs , totalment blancs , són sobris i amb prou feines tenen ornaments . Només portes i finestres trenquen la nuesa de la façana i ofereixen alguna concessió ornamental .Si les finestres estan arran de terra , solen ser petites i estan a bastant altura com per dificultar les mirades indiscretes . Les gelosies de fusta , que cobreixen finestres i balcons , permeten veure el carrer des de l'interior , però ho amaguen a les mirades indiscretes . Són també entrades d'aire fresc .Bona part de la vida familiar passa a les terrasses , on es posen les robes i els aliments a assecar o es recull l'aigua de pluja . Les cases de les famílies més benestants estaven organitzades al voltant d'un pati central , generalment de forma rectangular . Si era possible , un pou servia de font d'aigua fresca .Als quatre costats del pati s'obren arcades , que donen accés a les sales, alcoves o dependències . És aquest l'espai femení , conegut com Harim , espai sagrat prohibit als homes de fora de la família .Una habitació , la més espaiosa i millor moblada , serveix de lloc de reunió per als homes . És també l'habitació més exterior , propera a l'entrada, ja que així es dificulta el contacte dels visitants amb les dones de la casa . En ella , els homes del veïnat prenen una infusió mentre discuteixen sobre els més variats assumptes .

    La ciutat islámica





La ciutat islàmica respon a un tipus de societat introvertida i fortament jerarquitzada en la qual les relacions comunitàries són mínimes . La vida es desenvolupa dins de l'habitatge , molt espaiosa i luxosa , gairebé sense obertures exteriors . L'aspecte de la ciutat islàmica és molt pobre ja que tendeix a no tenir adorns .La llista de carrers és irregular i estret en el que sovint hi ha carrers que no tenen sortida i adarves . Són autèntics laberints . No hi ha a la ciutat islàmica places , edificis públics i de diversió , com teatres i circs . Els únics llocs comuns són els banys , el soc i la mesquita .

 
Hi ha barris de fusters , teñidores , orfebres , sabaters , etc . , I el lloc del mercat , el soc , que se situava en un barri amb les mateixes característiques que els altres; carrers estrets i tortuosos , fins i tot cobertes .La ciutat medieval islàmica està emmurallada i per tant té portes en què es paguen impostos de pas per les mercaderies . La muralla tanca la medina : la ciutat .També hi ha ciutats fortalesa trucades alcassaba , que són en realitat un castell amb dependències familiars a l'interior, en el qual no hi ha carrers .La casa islàmica és el lloc on es desenvolupa la vida , té un pati enjardinat interior i dos tipus d'estades : les privades o harem , i el salámlik on es reben les visites .

4. LA SOCIETAT ISLÀMICA


4. LA SOCIETAT ISLÀMICA

Amb el quadre següent redacta una breu entrada sobre con s'organitzava la societat islàmica.


Dalt de tot estaba el CALIFA , li seguia el EMIR que era un tipus de governador, despres estaba la noblesa ( ARABS ,SIRIS , IEMENIS) que eren membres de l'exercit , acaparen terra ( Conquestes) = rics. Tenien carrecs publics ( Vali o cadi ), despres estava el poble lliure , en pobles conquerits ( Hispans , marroquins i perses) tenien CIUTAT I CAMP ( llurador , comerciant , artesa) Comversors Almudejar , Cristians Mossarabs impostos.

LA DONA :

Les complexes relacions de la dona en l'Islam es troben definides pels textos islàmics i per la història i cultura del món islàmic. Si l'Alcorà estableix que els homes i les dones són iguals, en també diu que "Els homes són els protectors i proveïdors de les dones, perquè Al · là ha fet que un d'ells superi l'altre, i perquè gasten dels seus béns. Per tant les dones correctes són devotament obedients i recollides en absència del seu espòs que és el que al · là els exigeix. "

Halal en alimentació

A l'Alcorà hi ha moltes referències directes sobre allò és haram, és a dir una substància no indicada o nociva per l'home i per tant prohibida, com ara la carn de porc, la sang, la carronya i les substàncies tòxiques (on s'hi inclou en general l'alcohol), entre d'altres.
Tot i així, a l'Alcorà també s'hi especifica que els musulmans que no tinguin aliments lícits al seu abast poden consumir productes no halal. La sura 2:173 diu: "Si hom es veu obligat [a menjar aliments no halal], perquè no hi ha una altra opció, no per desig ni per afany, no hi ha pecat. En veritat, Al·là és clement, misericordiós".
Igualment, també s'hi assenyala que els musulmans poden consumir els aliments de la Gent del Llibre, és adir, els cristians i els jueus (sempre que no es tracti d'aliments prohibits) i que aquests poden consumir els aliments del musulmans. De fet, hi ha moltes similituds entre les normes alimentàries musulmanes i les directives caixer del judaisme.
Malgrat tot, existeixen diverses interpretacions del halal segons les diferents comunitats islàmiques, on hi varia el grau de restricció o permissivitat. De la mateixa manera tampoc hi ha un consens absolut pel que fa a la classificació de certes substàncies, com per exemple l'alcohol, que segons l'època o la civilització s'ha considerat lícit o no.

 Esta prohibida, com ara la carn de porc, la sang, la carronya i les substàncies tòxiques (on s'hi inclou en general l'alcohol), entre d'altres

 S'hi especifica que els musulmans que no tinguin aliments lícits al seu abast poden consumir productes no halal.

Els cristians i els jueus (sempre que no es tracti d'aliments prohibits) i que aquests poden consumir els aliments del musulmans.

 Existeixen diverses interpretacions del halal segons les diferents comunitats islàmiques, on hi varia el grau de restricció o permissivitat.

   -RICS= (carn: corder, cabrit), (fruita oxòtica: dàtils, citrics, magranes) i (verdures: cebes, alls, albargina).
   -POBRES= (cereals: arrós, blat, cibada) i (verdures i fruita: de les seues hortes).

3. L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI

3. L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI

Relaciona els conceptes i en acabar il·lustra'ls (imatges, vídeos, mapes o gràfics)



ARTESANIA Es realitzava en tallers xicotets, que també venien els productes que fabricaven. Elaborava teixits de cotó, lli; estores i tapissos, articles de cuir, ceràmica i paper.



AGRICULTURA part occidental En esta zona els musulmans van introduir cultius asiàtics com l'arròs o la taronja a més del safrà, la morera o l'alberginia . Dugueren la noria per ampliar els regadius.




CALIFA Tenia el govern de l'imperi, màxima autoritat i concentrava el poder econòmic i religiòs. Dirigia l'exèrcit i feia les lleis. Prompte aparegué un ajudant anomenat Visir dedicat l'administració de les províncies.



AGRICULTURA part oriental En esta zona l'agricultura es practicava en valls fluvials. Productes; blat, ordi, cotó o cítrics. La ramaderia dues espècies camells i cordres.


PROVÍNCIES Per a facilitar l'administració crearen aquestes cores, que estaven davall el control d'un governador  o valí. A més dels cadis o jutges. Recaptaven els impostos. Un era segons la terra que tingueres i l'altre per persona.

 

COMERÇ Es va beneficiar de la posició geogràfic de l?imperi entre Europa i Orient. Els productes es transportaven per terra en caravanes de camells i per mar en vaixells. Intercanviaven productes de luxe, pells, espècies, seda o esclaus.


AGRICULTURA Va ser la base de l'economia musulmana ja que ocupava a la majoria de la població.





 

 Propietat de la Terra conquerida La terra es va mantenir en mans dels antics amos, a canvi de pagar impostos als conqueridors. Una cinquena part anà a parar als nobles i al califa.

martes, 22 de octubre de 2013

2.L'EXPANSIÓ DE L'SLAM

2.L'EXPANSIÓ DE L'SLAM

Expansió de l'Islam


Califat ortodox


Califat omeia

Mapa_de_los_Omeyas.jpg

Califat abbàssida


Califat turc





Una vegada comentats elabora amb les dates clau un eix cronològic.


1. ARÀBIA, MAHOMA I L'ISLAM

1. ARÀBIA, MAHOMA I L'ISLAM

Península Aràbiga.

A partir del mapa respon a les següents preguntes, a més busca les conceptes que no conegues:

On va nàixer l'Islam?

L'Islam naix a Aràbia, a la península asiàtica.

Límits físics de la regió?

Els limits són la Mar Roja i el Golf Pèrsic.

Quin clima trobem a la zona?

El clima és desèrtic.

Què són els beduïns?

Els habitants del desert.

Quines ciutats destacaven al temps de Mahoma, a què es dedicaven?

Les ciutats que destacaven ere La Meca i Medina, que es dedicaven al comerç, ja que es trobaven a la costa.

A partir del text crea una xicoteta biografia del profeta Mahoma



http://www.youtube.com/watch?v=OIIqNwhZVno

Els primers anys

Segons la tradició, Mahoma va néixer a la Meca, a la província de Hijaz (Aràbia), vers l'any 571. El seu pare, Abd-Al·lah ja havia mort quan ell va néixer, mentre que la seva mare, Àmina bint Wahb, membre del clan de Zuhra, va morir quan l'infant només tenia sis anys; aleshores se'n va fer càrrec el seu avi Abd-al-Múttalib el qual, però, va morir al cap de dos anys. Mahoma va quedar sota la tutela del seu oncle Abu-Tàlib, a qui va acompanyar en viatges comercials cap a Síria.
L'avi de Mahoma era el cap del prestigiós clan dels Hàixim, molt influent a la Meca, membre de la tribu dels Quraix; ara bé, com que segons els costums dels àrabs, els menors d'edat no tenien dret a heretar, Mahoma no va poder rebre res del patrimoni dels seus pares i dels seus avis; per això, fou pobre i per poder guanyar-se la vida va haver d'anar fent diferents oficis, entre els quals el de pastor; la seva situació social, però, va millorar quan va començar a treballar al servei d'una vídua rica anomenada Khadija bint Khuwàylid, pertanyent al clan d'Àssad, que es dedicava als negocis. Mahoma va treballar per a ella com a viatjant comercial, fins que va acabar casant-s'hi el 595; en aquell moment tenia vint-i-quatre anys i ella trenta-nou. Del matrimoni de Mahoma amb Khadija van néixer dos fills, que moriren joves, i quatre filles, de les quals la més coneguda és Fàtima az-Zahra. En vida de Khadija, morta el 619, Mahoma va mantenir-se monògam.
La Meca se'ns descriu com una ciutat mercantil formada al voltant d'un santuari anomenat la kaba, una etapa de les rutes comercials entre el Iemen i les regions mediterrànies de Gaza i Damascper les quals, productes originaris de l'Índia i Etiòpia arribaven a la Mediterrània. La Meca era una ciutat pròspera on, tanmateix, la riquesa la monopolitzaven els membres de l'oligarquia mercantil, els quals tenien un comportament individualista que trencava els antics costums tribals, sobretot pel que fa als deures de caritat envers els necessitats.

Les revelacions[modifica | modifica la font]

L'any 612, quan ja en tenia quaranta, al mont Hirà, prop de la Meca, Mahoma va experimentar l'aparició sobrenatural d'una veu que afirmava parlar-li en nom de Déu; posteriorment, aquesta veu s'identificaria amb l'arcàngel Gabriel. Arran d'aquesta experiència Mahoma es va sentir terroritzat i trobà consol en Khadija; com que no va rebre cap més revelació, Mahoma va creure que potser estava posseït pels dimonis i es deprimí tant que li vingueren ganes de suïcidar-se.
Tres anys després, l'arcàngel Gabriel va aparèixer-se de nou a Mahoma i va dir-li Mahoma: tu ets el profeta de Déu i jo sóc Gabriel; atemorit, Mahoma va demanar a Khadija que li tapés el cap per així no patir visions terrorífiques; aleshores, tal com s'explica a la sura 74 vv 1-7, la veu celestial va dir: Tu que estàs cobert amb una flassada, aixeca't i escolta: glorifica Déu, purifica els teus vestits i fuig de l'abominació. L'abominació de què Mahoma havia de fugir era el politeisme que, fins aleshores, practicaven els àrabs.
Les experiències d'aquest tipus van continuar repetint-se; les veus celestials sempre insistien en l'existència d'un únic Déu i en la missió de Mahoma com a profeta. Finalment, Mahoma va convèncer-se d'assumir la condició d'enviat de Déu, i es considerà successor dels profetes enviats anteriorment als jueus (AbrahamMoisèsJesús).
A partir del 613, Mahoma va començar a predicar públicament el contingut d'aquestes revelacions. Els seus seguidors en conservaren el record oralment fins que, vers l'any 650, ja mort Mahoma, les posaren per escrit en el llibre que denominaren l'Alcorà.
Aviat, Mahoma va reunir un grup de seguidors que el reconeixien com a profeta i que s'uniren en les seves pregàries, les quals culminaren en un acte de prostració en què els fidels tocaren a terra amb el front en senyal de reconeixement de la Majestat de Déu, fet que esdevingué un acte central en l'adoració musulmana.
Com els altres àrabs, els habitants de la Meca eren politeistes, només uns quants creien que l'home depengués dels poders sobrenaturals. Els mercaders creien que moltes coses es podien assolir mitjançant la riquesa i l'acció humana. D'entre els molts déus que hom adorava a la Meca, és a dir, al santuari de la kaba, Al·là era la divinitat superior, igual com Júpiter ho era per als romans o Zeus per als grecs. Mahoma afirmava que Al·là era l'únic déu existent (No hi ha més déu que Al·là) i, a més, identificava Al·là amb el déu únic de la tradició jueva i cristiana, d'ací que, avui dia Al·là sigui la paraula que en àrab significa Déu, i que l'usin en aquest sentit tant els àrabs musulmans com els àrabs cristians. Si el pare de Mahoma, mort abans del naixement del seu fill, es deia Abd-Al·lah, que, en àrab, vol dir el servent d'Al·là, és evident que, entre els àrabs, la creença en Al·là és anterior a Mahoma; la innovació de Mahoma consisteix simplement a presentar Al·là no pas com el déu suprem sinó com l'únic déu existent.
Mahoma atribuïa la prosperitat de la Meca a la voluntat d'Al·là, per tant els habitants de la Meca havien de mostrar-se agraïts, sent generosos amb la seva riquesa i defugint l'avarícia; Mahoma també avisava que les persones hauran de comparèixer davant Déu en el judici del Darrer Dia on, segons les seves obres, aniran al paradís o a l'infern.
Molts dels seguidors de Mahoma eren fills i germans dels homes més rics de la Meca, però exclosos dels negocis lucratius. La nova religió predicada per Mahoma va ser denominada islam, que vol dir submissió a la voluntat de Déu, i els seus fidels foren denominats musulmans [muslimun], que vol dir aquells que s'han sotmès malgrat que, en un principi, l'Alcorà els definís com elscreients [muminun].


1. Mahoma naix a La Meca l'any 571 i mor a Medina l'any 632.

2. Era pobre, fins que al 595 es casà amb Khadija bint Khuwàylid, una vídua rica per a la qual va treballar com a viajant comercial.


3. Van tindre 2 fills que moriren joves i 4 filles.


4. Khadija va morir al 619.

5. L'any 612, al mont Hirà (prop de la Meca), l'arcàngel Gabriel li va parlar en nom de Déu. Mahoma va creure que potser estava posseït pels dimonis i es deprimí tant que li vingueren ganes de suïcidar-se.


6. L'any 615, l'arcangel tornà a apareixer, i li va dir que glorificara a Déu, purificara els seus vesrits i que fugira de l'abominació, que era el politeisme que practicaven els àrabs.


7.Finalment, després de moltes altres aparicions, va assumir la condició d'enviat de Déu, i es conssidera successor dels profetes enviats anteriorment.


8. L'any 613 començà a predicar públicament el contingut d'aquestes revelacions, les quals els seguidors recordaven oralment, fins que al 650, les posaven per escrit a l'Alcorà.


9.Els àrabs ja creien en Al·là com a Déu suprem, la innovació de Mahoma era presentar-lo com a únic Déu existent.


10. Avisava que les persones hauran de compareixer davant de Déu en el judici del darrer dia, on segons les seues obres, aniràn al paradis o a l'infern.


11. La nova religió predicada per Mahoma va ser denominada Islam i els fidels MUSULMANS.



L'última tasca. LA KAABA. 



IMATGE o IMATGES (ubicació)

Esta a la Meca
DESCRIPCIÓ (Exterior, interior, materials)

La Kaba està coberta de vels negres amb or brodat (kiswa) i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la fórmula ritual de la talbiyya. Té una altura de 14m.
Dins té tres pilars


FUNCIÓ (Quan aparegué, per a què servia, hui en dia)

Abans era un centre de culte important on s'hi adoraven centenars de divinitats diverses; la tribu dels Quraix de la Meca (tribu d'on és eixit el profeta Mohamed) era l'encarregada de vetllar sobre la Kaba. Segons la tradició islàmica, l'any 630 Mohamed, en honor a Déu va beneir la Pedra Negra i va declarar que l'edifici era la casa del Déu únic, en la Meca.