3. L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI BIZANTI

3. L'ORGANITZACIÓ DE L'IMPERI BIZANTI

Cisma d'Orient : La rivalitat entre el patriarca de Constantinoble i el papa de roma per la seua primacia sobre la cristiandat. decidiren separar-se. L'occidental s'anomenà catòlica i l'oriental ortodoxa.            

       

Esgléisa Bizantina :L'església bizantina tenia una gran influència social, coronava a l'emperador, eren grans propietaris de terres i controlaven espiritualment la societat.

Economia bizantina : L'agricultura i el comerç de productes de luxe com ara: or, vidre, seda xinesa, ivori de l'Índia o ambre del Bàltic proporcionaren a l'imperi bizanti una enorme riquesa.

Iconoclastia : Als segles VIII i IX alguns emperadors van considerar que les imatges religioses no havien d'estar dins les esglésies i les van destruir. començà una lluita interna sobre la qüestió religiosa.

Societat bizantina : Per administravar l'imperi es va fer necessari la seva divissió.
Es dividia en tre nivells. Al superior, els nobles i clergues, al mitjà els comerciants i soldats i al nivell més baix els llauradors lliures o els esclaus.

Themes (províncies)
Strategos:Cada província tenia un dirigent polític i militar anomenat per l'emperador.

Basileus : El govern bizantí requeia en l'emperador, segle VII, concentrava tot el poder: governava, dirigia l'exèrcit i intervenia en l'Església. S'ajudava de nombrosos funcionaris i legislava segons el  dret romà, el codi Justinià.