ART ISLÀMIC

MINARET: és un element arquitectural distintiu de les mesquites islàmiques. Consisteix en una torre, normalment adossada a una mesquita i de la qual sobresurt, des d'on el muetzí realitza la crida a l'oració o àdhan.
SHAN: és el terme emprat en l'arquitectura islàmica per a referir-se a un pati religiós. Quasi totes les mesquites tenen un shan envoltat en totes les seves bandes per una arcada. A Pèrsia trobem una piscina simètrica on es realitzen les ablucions.
SABIL: Font que trobem al pati o shan on es realitzen les ablucions, rentar-se les mans, peus i cara abans d'entrar a orar.
HARAM: Gran sala d'oració. Dividida en naus, entre les que trobem columnetes.
MIHRAB: és el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà. El mihrab està en el mur de l'alquibla, el qual està orientat normalment cap a la Meca.
QIBLA: és la direcció o orientació cap on cal fer la pregària islàmica. Aquesta direcció assenyala la ciutat de la Meca, i més concretament la Kaba, que es troba a la mesquita d'al-Haram.
MACSURA: és un recinte reservat en les mesquites on se situa el califa o l'imam durant les oracions públiques i que serveix també per a contenir el sepulcre d'un personatge considerat com a santeda
Gran mesquita de Kairuán
La mesquita blava d'Estambul

La Mesquita de la Roca, Jerusalem

La mesquita del Shah
La mesquita de Cordova

L'Alhambra
No hay comentarios:
Publicar un comentario